viernes, 24 de julio de 2015

EL SANTUARIO

Quiero compartir con vosotros la alegría de presentaros el cuento que he escrito y que está a punto de salir a la luz.
La idea surgió hace unos nueve meses, cuando en una biblioteca vi un libro gigante que decía “La Granja” y pensé que quería que mi hija tuviera acceso a lecturas donde también se muestren el respeto hacia los animales y no siempre su explotación.
El título es el Santuario. Quería justamente que fuera la antítesis de una granja. Libertad vs prisión. Alegría vs tristeza. Enfermedad vs salud.
Es como un álbum de fotos de los diferentes animales que podemos encontrar en un santuario. De cómo era su vida antes y de cómo es ahora.
Pedí que las ilustraciones las hiciera Maite Muro, una buena amiga, fuente de inspiración, que las ha donado para la causa.
De esta primera edición cada ejemplar será único, ya que la encuadernación será artesanal.
Parte de los beneficios serán destinados a colaborar con los diferentes santuarios. Ojalá que pueda llegar a todos.
Ya os avisaré de la presentación. Espero que os guste.


EL SANTUARI

Vull compartir amb vosaltres l’alegria de presentar-vos el conte que he escrit i que està a punt de sortir a la llum.
La idea va sorgir fa uns nou mesos, quan a una biblioteca vaig veure un llibre gegant que deia “La Granja” i vaig pensar que volia que la meva filla tingués accés a lectures on també es mostressin el respecte vers als animals i no sempre la seva explotació.
El títol és el Santuari. Volia justament que fos l’antítesi a la granja. Llibertat vs presó. Alegria vs tristesa. Malaltia vs salut.
És una mica com un àlbum de fotos dels diferents animals que podem trobar a un santuari. De com era la seva vida abans i de com és ara.
Vaig demanar que les il·lustracions les fes la Maite Muro, una bona amiga, font d'inspiració, que les ha donat per a la causa.
D’aquesta primera edició cada exemplar serà únic, ja que l’enquadernació serà artesanal.
Part dels beneficis seran destinats a col·laborar amb diferents santuaris. Tant de bo pugui arribar a tots.

Ja us avisaré de la presentació. Espero que us agradi.

miércoles, 15 de julio de 2015

HALLAZGO DE B12 EN GIRONA.

No vamos demasiado a comer a restaurantes. Sabemos que como en casa no se come en ningún sitio. Somos de platós únicos pero bien servidos, abundantes.
Por supuesto, comer fuera con una dieta como la nuestra tampoco es fácil, si bien comer una ensalada y una pasta o unas papas fritas puede resultar bastante estándar, no siempre hay opciones veganas y saludables y te hartas de pedir platos sin esto, esto y esto. A fin de cuentas, si sales a comer por placer, es para probar cosas nuevas para salir de lo que haces en casa de manera habitual.
Hoy hemos hecho una excepción y aprovechando que estábamos cerca de Girona nos hemos acercado a un bar restaurante que os recomiendo. Se llama B12. Nos han atendido de manera afable y generosa.
Hemos comido un menú ecológico con 4 opciones de primero y 4 de segundo y muchas opciones de postres. Todo ecológico por 12,50. También hay servicio de carta.
Todos en la mesa hemos disfrutando: Tortilla de patatas de rechupete, ensalada que no falta nunca, pasta rellena, al grande le pierde la pasta, champis rellenos, hamburguesa casera de mijo y zanahoria, tempe con salteado de mijo, verduras y garbanzos, helados de chocolate, brownie y tarta de queso.
El lugar está especializado en cervezas artesanas y ecológicas. Nos hemos tomado una sin alcohol bien fresquita. La mejor que he probado.

Realmente no sé qué me ha hecho más ilusión, si comer fuera con la familia, si disfrutar de una comida buenísima de calidad o no tener que preguntar de qué está hecho cada plato y poder dejar escoger a mis hijos cualquier cosa de aquella carta porque por una vez, todo lo que había allí era libre de sufrimiento animal y estaba cuidado hasta el detalle.

TROBALLA DE B12 A GIRONA

No som massa d’anar a dinar a restaurants. Sabem que com a casa no es menja enlloc. Som de plats únics però ben servits, abundants.
Per suposat, dinar fora amb una dieta com la nostra tampoc és fàcil. Si bé, menjar una amanida i una pasta pot resultar ben estàndard, no sempre hi ha opcions veganes i t’has de fer un fart de demanar aquest plat sense això, això i això. A fi de comptes, si surts a dinar pel plaer de provar coses noves, t’agrada sortir del que fas a casa de manera habitual.
Avui hem fet una excepció i aprofitant que érem prop de Girona ens hem acostat a un bar restaurant que us recomano. Es diu B12. Ens han atès de manera afable i generosa.
Hem menjat un menú ecològic amb 4 opcions de primer i 4 de segon. 7 postres a triar. Menú, tot ecològic per 12,50. També hi ha servei a la carta.
Tots a taula hem gaudit: truita de patates per llepar-se els dits, amanida (que a taula mai ens falta), pasta farcida, (al gran li perd la pasta), xampis farcits, hamburguesa casolana de mill i pastanaga, tempe amb saltat de mill i cigrons, gelats de xocolata, brownie i pastís de formatge.
El lloc està especialitzat en cerveses, artesanes i ecològiques. Ens hem pres una sense alcohol fresqueta que és la millor que he provat.

Realment no sé què m’ha fet més il·lusió, si dinar a fora amb la família, si gaudir de menjar boníssim i de qualitat o no haver de preguntar de què està fet cada plat i poder deixar triar als meus fills menjar qualsevol cosa d’aquella carta perquè per una vegada, tot el que allà hi havia era lliure de patiment animal i estava fet tenint cura dels detalls.